“Parlar valencià no costa res”. Este és l'eslògan de la nova campanya que la Conselleria de Font de Mora ha iniciat per a promoure l'ús del valencià en comerços i mercats. Un davantal serveix de suport al rètol.
No està malament aquesta promoció, ni qualsevol acció que servisca per a afavorir l'ús de la nostra llengua, sobretot si es du a terme fora dels entorns educatius i institucionals, reductes cap a on s'ha anat constrenyent.
La campanya, segons sembla, es va dissenyar fa temps. Si fóra ara, és dubtós que s'atreviren a incloure la paraula ‘costa' en l'eslògan. Només acostar-nos a la notícia i veure la foto de l'insigne conseller amb el davantal, no vam poder deixar de somriure i aventurar algun afegit: “Parlar valencià no costa res; no cal ser ric. Signat: Ric Costa”.
Tampoc van ser molt afortunats en fer-se la foto precisament davant la carnisseria de Ricardo...
Però al marge d'aquestes ocurrències, volem ressaltar una nova incoherència que ha de veure precisament amb l'ús del valencià. Mentre la Conselleria va per un camí, l'Ajuntament va per un altre, malgrat que el senyor alcalde s'ha sumat a la campanya. La plaça Maestrat, junt el mercadet de Sant Antoni, està remodelant-se, per ser un dels projectes de l'Ajuntament finançats amb el Pla E. I molt oportunament estan col•locant una zona de jocs infantils, però amb un paviment on es pot llegir en grans lletres: “corre”, “juega”, “piensa”, en castellà.
Si hagueren fet cas a l'eslògan de la campanya i l’hagueren col•locat en valencià els eixiria més econòmic, perquè s'haurien estalviat taulells serigrafiades: corre, juga, pensa. Els comerciants del mercadet haurien d'eixir amb els seus flamants davantals i dir-li al d'Urbanisme: Parlar valencià no costa res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario