Com a borradura primaveral d'una al•lèrgia crònica que patix la nostra societat, no hi ha període magdalener que no hàgem de sentir allò de la malèvola politització de les festes. Els que així es manifesten són sempre els mateixos: uns, els representants polítics de la dreta, des dels seus càrrecs públics o com a portaveus del partit; altres, que es declaren a si mateixos apolítics, són representants de col•lectius col•locats per eixa mateixa dreta, manejant-se les seues xarxes socials de cooptació.
Què significa, per a ells, polititzar les festes? Que ningú emeta públicament juís de valor contra els representants polítics, si són els seus. En el parèntesi de la festa, qual bambolla asèptica i atemporal, no cap la crítica; tot és fingit somriure i dissimulada cortesia. Però, no ens enganyem, els mateixos que ara clamen la seua apoliticitat són els que increpen a l'uníson i desaforadament als ministres quan vénen a Castelló, siguen festes o no.
No és polititzar les festes utilitzar-les per les pròpies autoritats municipals com a pretexte de la baralla política, o per a aclamar impúdicament als assenyalats per la justícia. No ho és utilitzar el paratge de la Magdalena com a excusa per a la confrontació partidista: uns presentant un recurs; altres, amb menys pudor si és possible, incitant la col•locació durant les festes de crespons negres en els balcons, com a lament anticipat per la mort imaginada del paratge. No ho és utilitzar un acte de col•locació de la primera pedra d'un projecte fester que ni se sap quan començarà, just dies abans del pregó, incloent l'estudiat repertori vergonyoses lloes, qual arravataments de passió, cap a Fabra i Camps, lluint un d'eixos ajustats trages, pel president de la Junta de Festes.
El senyor Carlos Fabra no polititza les festes. Ja es cuida el dia d'abans de retirar de la plaça de Les Aules la famosa pancarta per a tornar-la a col•locar al dilluns següent. Així de cínic és el seu comportament 'apolític' durant les festes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario